Cada cop ens arriben més infants amb el mateix patró: intel·ligents, desperts, però es perden a classe. No aguanten una lectura de dues pàgines. Copiar de la pissarra és una odissea. S’aixequen, es distreuen, somien despert. A casa, fer els deures és un drama. Els etiqueten ràpidament com a nens amb dèficit d’atenció.
Però i si el problema no és el cervell… sinó els ulls?
Hi ha infants que veuen perfectament de lluny però tenen una visió funcionalment disfuncional: l’enfocament no aguanta, els ulls no treballen en equip, els moviments oculars són erràtics. És com voler córrer amb les sabates deslligades. Això no es detecta amb un test visual bàsic.
S’anomena disfunció visual binocular i pot incloure problemes d’acomodació, convergència o seguiment ocular. No és una malaltia, però pot frenar el rendiment acadèmic com si ho fos. I el pitjor? Sovint passa desapercebuda.
Abans, això es tractava amb exercicis manuals avorrits i repetitius. Ara tenim WIVI, una eina basada en IA que no només avalua com funcionen els ulls, sinó que els entrena com si fos un videojoc, personalitzant cada sessió segons les necessitats de l’infant.
WIVI no demana paciència: demana només jugar. I mentrestant, la IA mesura, corregeix, adapta i millora. Els resultats són més ràpids, més precisos i amb molt més compromís per part dels petits.
Quan el teu fill no llegeix bé, potser no és que no vulgui. Potser els seus ulls no poden. I això, avui, té solució.